Setmana de recomanacions (TRES eren TRES)

Tornen a tocar els vuit minuts de recomanacions lectores.
Les de Llegeixes o què?! ens n’adonem, SÍ, que potser ens fem pesadetes amb això de parlar de llibres i de les nostres lectures, però ves que no fos un dels nostres objectius!!!
Som conscients que, encara que sigui sense cap mena de criteri, quan parlem de llibres ho fem de tres en tres i ens allarga aquesta pàgina cosa de no dir... Però és el que toca, amics i amigues de Llegeixes o què?!
Així que les dues meitats més agosarades de Llegeixes o què?! us proposen la lectura de tres llibres, tres volums de diferent mida i de difícil classificació pel que fa al que tots coneixem com els gèneres literaris habituals, novel·la, conte, poesia, etc.
Ei, cap problema!
Les de Llegeixes o què?! us recomanem la lectura d’aquests tres llibres fantàstics, que quan els llegiu segur que us vindran ganes de recomanar-los a la vostra veïna... I si voleu, també els podeu comentar aquí mateix...

Viatges amb Heròdot, de Ryszard Kapuscinski, editat en català per Empúries, amb traducció d’Anna Rubió i Jerzy Slawomirski. En castellà el trobareu a Anagrama, traduït per Ágata Orzeszek. Viatges amb Heròdot és una barreja de biografia, de llibre de viatges i de reportatge. Kapuscinski se’ns presenta l’any 1951 a la seva Polònia natal, quan estudia a la Universitat de Varsòvia i el seu somni és “creuar la frontera”. L’autor es gradua i comença a treballar en un setmanari; l’any següent l’envien de reporter a la Índia, amb la finalitat d’apropar aquest país als lectors polonesos. Kapuscinski se n’hi va, però amb un llibre fonamental sota el braç, que és Història, d’Heròdot. Aquest és el punt de partida del llibre, que té els seus millors moments quan Kapuscinski relata les seves peripècies de jove i inexpert reporter en uns països on la llengua, les tradicions i la manera de fer són tan diferents a tot allò que coneix, però ell s’hi apropa –i ens hi apropa- amb humilitat, amb un gran desig de saber, d’acostar-se al desconegut i d’explicar-nos-el per escurçar aquesta distància que a vegades sembla insalvable. I què hi pinta Heròdot aquí? Heròdot és el seu exemple a seguir. Kapuscinski adopta el seu sistema de treball, que passa sempre per conèixer i detallar-ho tot minuciosament i no deixar de preguntar per adquirir coneixement, que després comparteix amb tothom que llegeix la seva obra.

L’aeroplà del Raval, de Tina Vallès, editat per labreu edicions. Un altre llibre que no podem classificar dins d’un gènere literari concret. L’origen de L’aeroplà del Raval el trobem a la xarxa, a internet, on avui mateix podem seguir “volant” amb la pilot, Tina Vallès. Aquest és un dels llibres publicats, amb tot l’encert per part de labreu edicions, a partir de l’escriptura d’un bloc (http://tinavalles.blogspot.com/). Us convidem a entrar-hi, ja que hi trobareu “vols” divertits, com per exemple els relacionats amb els veïns i veïnes de l’escala, crítics, com els que fan referència a les problemàtiques diverses que sorgeixen en un barri com el Raval de Barcelona, i punyents, que són els que tenen més relació amb la professió de la Tina Vallès, la de correctora i traductora.

Converses, de Carles Hac Mor i Antoni Capés, editat per Cafè Central, Emboscall i Associació per a les Arts Contemporànies. Aquest llibret sorgeix de l’interès del poeta i editor Antoni Clapés per incitar/encetar uns estudis de rigor sobre l’obra inclassificable de Carles Hac Mor. A Converses llegim les qüestions plantejades per Clapés i les respostes que li dóna Hac Mor; una de les peculiaritats d’aquestes converses és que van tenir lloc per mitjà del correu electrònic. És un llibre apassionant, recomanable per a tots els que llegeixen i també tenen la necessitat d’escriure. Clapés, amb les seves preguntes perfectament dirigides, ens fan conèixer la personalitat i l’obra d’Hac Mor, alhora que ens fan reflexionar sobre la creació artística i literària en el seu sentit més ampli.

La imatge de les portades, un cop més, manipulada pel nostre col·laborador-crack Ivan Saez