Primera i última

Les de Llegeixes o què?! ens anem “inventant” reptes que després no aconseguim ni per casualitat!

Un dels reptes d’una de les meitats de Llegeixes o què?! per aquest any 2006 (o va ser pel 2005?) era llegir El Canvi, de Miquel Bauçà, llibre inclassificable d’un autor que -amb gran goig i entusiasme per part nostra-, ens havia descobert el nostre amic i poeta Marc Romera.

En la nostra línia del NO-criteri més absolut i, com no podia ser d’altra manera... aquest ha estat un altre repte NO-aconseguit!

Ho intentem pel 2007?

Bé, per anar fent boca, us pengem la primera i l’última paraula definida per en Bauçà...

Abassegar. Sembla que sigui una de les passions majors dels humans.

Zola, Émile. Ha fet molt mal, en el sentit que ha donat un crèdit il·limitat, una carta de noblesa, a la xafarderia. Als catòlics, se’ns ha fet més difícil demostrar que és un flagell, un gros flagell. És el fet d’estar sebollits per la xafarderia allò que ens fa impossible del tot comprendre, per exemple, el que hom diu la Guerra Civil Espanyola. Hem hagut de recórrer a un scholar americà, que l’explica a causa del punt setè del programa fundacional de la Falange. Els jueus, per contra, saben que no poden comptar amb aquests ajuts per explicar AUSCHWITZ o el ghetto de Varsòvia. I continuen gruant. A nosaltres ens ha mancat temps per llençar-nos als braços dels alemanys . És la frenesia de la xafarderia que ens fa fer aquestes coses.
Explícit El Canvi des de l’Eixample.

De la pàgina 9 a la 568... Tot és posar-s’hi, no? Bona entrada d’any i que els vostres reptes us siguin lleus...

Llegeixes o què?!, un bloc per on passar, llegir, comentar, escriure i somriure... També el 2007!

I la foto, un personatge que no desentonaria a El Canvi