Llegeixes o què?!

Aquest és un bloc on parlarem sobre lectures i llibres.

dimarts, de juliol 25, 2006

Libres recomanables (2), de vacances o no...

Com prova? Com va la calor? Sigueu on sigueu, heu de saber que aquest bloc es manté al peu del canó, amb informació puntual i fresca de les lectures d’estiu...

Recordeu, no es tracta dels millors llibres de la literatura universal, senzillament... Us parlem dels llibres que llegim... O no!

Tot i que encara no ha començat les vacances, l’Anna (la meitat més sincera de Llegeixes o què?!), està fent els seus intents: “...No puc amb el llibre de les biografies de dones! [Germanes de Shakespeare. 20 del XX, de Pilar Godayol, Eumo Editorial] El trobo molt mal escrit, fa que perdis el fil i t'acabin no interessant les vides d'aquestes dones!”

La SU (l’altra meitat de Llegeixes o què?!, que no és tan sincera però que sí està de vacances) està entre dues lectures, fetes sense gaire convicció però sí per motius ben diversos: l’un per “tapar forats”, perquè incomprensiblement no havia llegit cap llibre d’aquest autor cabdal de la literatura catalana [Cròniques de la veritat oculta, de Pere Calders, Edicions 62]; l’altra per “estar al dia”, encara que sigui una obra editada per primer cop l’any 1991! [El vuelo de los avestruces, de Boris Izaguirre, Alpha Decay].

Bé, com deia aquella... “Seguirem informant!”

Si voleu compartir les vostres lectures –o no– amb nosaltres, no dubteu en escriure’ns (a través d’aquest mateix bloc o a llegeixesoque@gmail.com).

divendres, de juliol 14, 2006

Cloenda de “floretes” –o no– i llibres recomanables (1)

És un no parar, amics i amigues de Llegeixes o què?!, la nostra aposta per parlar de la lectura d’una manera senzilla i planera i fer-ho acompanyades de persones que llegeixen ha estat tot un èxit! Encara ara rebem correus d’alguns dels nostres convidats i convidades de tots els temps, com el què podeu llegir seguidament:

Benvolgudes
dos,

No seria just acabar sense més, de fet això (festa-radio-lectura-no lectura) ha començat. I què seria dels escriptors si ningú els toca la cresta? Ah, la passió... Endavant, tot és seguir caminant. Si deixeu l'espai que ocupeu vindrà altre programa de futbol (cada vegada això s’assembla més a una societat ària i triomfadora: esport, èxit i forma sana). No ho permeteu.

Avanti,

Iván Humanes, escriptor, lector i amic, autor del recull de contes “La memoria del laberinto”

Aprofitem l’avinentesa per introduir-vos una nova faceta d’aquest bloc “Lectures recomanables”. Fins quan? Com sempre, fins que ens en cansem...

La oscuridad que nos separa, Renate Dorrestein, Ed. Anagrama [traducció de Catalina Ginard Ferón]

És una novel·la d’una autora que ens va recomanar la Sílvia Soler, escriptora i periodista com la Dorrestein. La novel·la s’estructura en tres parts, corresponents als 6, 12 i 18 anys de la protagonista. La primera part és collonuda, t’enxampa totalment, ja que coneixes l’entrellat de la història a través de la veu d’un col·lectiu indeterminat i indefinit d’infants de 6 anys; l’autora explica amb una cruesa esfereïdora la crueltat d’aquests nens i nenes. Més endavant –segona part– veiem que aquesta crueltat s’estén al món dels adults, i la novel·la encara manté l’interès... Però, a la tercera part, la història es desinfla i uff! fins i tot costa d’acabar-la...

Si ens voleu seguir enviant “floretes” no us talleu! Nosaltres seguim aquí...

divendres, de juliol 07, 2006

Més respostes!!!

Us oferim un nou capítol de les “floretes” a Llegeixes o què?! rebudes per part d’alguns dels nostres convidats i convidades de tots els temps.

Com els comentaris són bons -com els nostres mateixos convidats i el nostre programa-, us els reproduïm a continuació!

de res... i ja sabeu... a disposar. i foteu-li canya, si cal, que estava molt bé el que fèieu.

Marc Romera, poeta, editor i amic, estimat...

Endavant Llegeixes o què?!

Eduard Molner, lector, agitador cultural, entre cafè i cafè, i nou amic...

NOTA: Avui tanquem aquest capítol d’auto-homenatge, trankis! Vaja, a no ser que ens arribin felicitacions espectaculars, inoblidables o... vaja, que ens arribin més felicitacions...

Ja sabeu que nosaltres seguim aquí... Per què? Ni nosaltres no ho sabem ben bé!