Cloenda de “floretes” –o no– i llibres recomanables (1)

És un no parar, amics i amigues de Llegeixes o què?!, la nostra aposta per parlar de la lectura d’una manera senzilla i planera i fer-ho acompanyades de persones que llegeixen ha estat tot un èxit! Encara ara rebem correus d’alguns dels nostres convidats i convidades de tots els temps, com el què podeu llegir seguidament:

Benvolgudes
dos,

No seria just acabar sense més, de fet això (festa-radio-lectura-no lectura) ha començat. I què seria dels escriptors si ningú els toca la cresta? Ah, la passió... Endavant, tot és seguir caminant. Si deixeu l'espai que ocupeu vindrà altre programa de futbol (cada vegada això s’assembla més a una societat ària i triomfadora: esport, èxit i forma sana). No ho permeteu.

Avanti,

Iván Humanes, escriptor, lector i amic, autor del recull de contes “La memoria del laberinto”

Aprofitem l’avinentesa per introduir-vos una nova faceta d’aquest bloc “Lectures recomanables”. Fins quan? Com sempre, fins que ens en cansem...

La oscuridad que nos separa, Renate Dorrestein, Ed. Anagrama [traducció de Catalina Ginard Ferón]

És una novel·la d’una autora que ens va recomanar la Sílvia Soler, escriptora i periodista com la Dorrestein. La novel·la s’estructura en tres parts, corresponents als 6, 12 i 18 anys de la protagonista. La primera part és collonuda, t’enxampa totalment, ja que coneixes l’entrellat de la història a través de la veu d’un col·lectiu indeterminat i indefinit d’infants de 6 anys; l’autora explica amb una cruesa esfereïdora la crueltat d’aquests nens i nenes. Més endavant –segona part– veiem que aquesta crueltat s’estén al món dels adults, i la novel·la encara manté l’interès... Però, a la tercera part, la història es desinfla i uff! fins i tot costa d’acabar-la...

Si ens voleu seguir enviant “floretes” no us talleu! Nosaltres seguim aquí...