Primera i última

Les de Llegeixes o què?! ens anem “inventant” reptes que després no aconseguim ni per casualitat!

Un dels reptes d’una de les meitats de Llegeixes o què?! per aquest any 2006 (o va ser pel 2005?) era llegir El Canvi, de Miquel Bauçà, llibre inclassificable d’un autor que -amb gran goig i entusiasme per part nostra-, ens havia descobert el nostre amic i poeta Marc Romera.

En la nostra línia del NO-criteri més absolut i, com no podia ser d’altra manera... aquest ha estat un altre repte NO-aconseguit!

Ho intentem pel 2007?

Bé, per anar fent boca, us pengem la primera i l’última paraula definida per en Bauçà...

Abassegar. Sembla que sigui una de les passions majors dels humans.

Zola, Émile. Ha fet molt mal, en el sentit que ha donat un crèdit il·limitat, una carta de noblesa, a la xafarderia. Als catòlics, se’ns ha fet més difícil demostrar que és un flagell, un gros flagell. És el fet d’estar sebollits per la xafarderia allò que ens fa impossible del tot comprendre, per exemple, el que hom diu la Guerra Civil Espanyola. Hem hagut de recórrer a un scholar americà, que l’explica a causa del punt setè del programa fundacional de la Falange. Els jueus, per contra, saben que no poden comptar amb aquests ajuts per explicar AUSCHWITZ o el ghetto de Varsòvia. I continuen gruant. A nosaltres ens ha mancat temps per llençar-nos als braços dels alemanys . És la frenesia de la xafarderia que ens fa fer aquestes coses.
Explícit El Canvi des de l’Eixample.

De la pàgina 9 a la 568... Tot és posar-s’hi, no? Bona entrada d’any i que els vostres reptes us siguin lleus...

Llegeixes o què?!, un bloc per on passar, llegir, comentar, escriure i somriure... També el 2007!

I la foto, un personatge que no desentonaria a El Canvi

Lectores i lectors ideals

A vegades, mentre llegeixes un llibre, et sorprens pensant coses com: “aquest autor li encantaria a...”, “En ... devoraria aquesta novel·la”, “he de recordar el nom d’aquest poeta per dir-li a ...” o “aquests contes, la ..., els trobaria infumables!”... A vegades, fas lectures-recomanacions personalitzades sense saber-ho.

Com ja sabeu, un cop cada tres setmanes, una de les meitats de Llegeixes o què?! es posa davant d’una càmera i en parla, de llibres, tot buscant-ne, per a ells, les lectores i els lectors ideals.

Aquest cop, la tongada ha estat de quatre llibres!, ja que la proximitat de les festes nadalenques propicien, amb sort, uns diners extres per a les compres (i els regals!) i un temps de lleure més llarg per a la lectura.

Aquí va la descripció de les lectores i els lectors ideals per als llibres següents:

- Si sou amants del ball i de les biografies. Si us va agradar “All that jazz”. Si voleu conèixer el món de les gires, dels musicals als Estats Units d’Amèrica.... Us agradarà Bob Fosse. Vida y muerte, de Martin Gootfried, d’Alba editorial i traduïda per Marc Rosich (Llegeixes o què?!, a Ràdio Ciutat de Badalona, diumenge 13 de novembre de 2006, Any del NO-Llibre i la NO-Lectura).
- Si busqueu contes irònics i paròdics. Si us agrada llegir literatura dins la literatura. Si us agraden les històries escrites en un estil més aviat minimalista... Us agradarà Bestioles, de Tana Marcé, publicat a l’Editorial Moll.
- Si llegiu poesia. Si llegiu poesia que vol ser "una reflexió sobre l'ésser humà i la seva imparable cretinització materialista". Si llegiu poesia que premien els jurats... Us agradarà Missa pagesa, de Dolors Miquel, editada per Edicions 62 i guanyadora de la cinquena edició del Premi de poesia Sant Cugat a la memòria de l'escriptor i lingüista Gabriel Ferrater.
- Si us agraden les T de Teatre. Si us van agradar fa 15 anys i les heu anat seguint i voleu recuperar els millors moments de la seva carrera teatral. Si voleu xalar de valent amb cinquanta minuts de material extra totalment inèdit... Us agradarà 15, de T de Teatre, un llibret i un dvd editat per Enciclopèdia Catalana i Vernal Media.

Ja sabeu el que toca... A llegir! O no!

Que les festes nadalenques us siguin lleus...

[El text d’aquesta setmana el volem dedicar a l’equip de “Saló de lectura”, perquè sempre ha pensat en nosaltres, lectores i lectors, encara que no tots som “ideals”, és clar!]

La imatge, basada en les portades d’aquests llibres, creació del nostre indispensable crack, Ivan Saez

Nostàlgia recomanable

Una de les meitats de Llegeixes o què?! comença a tenir una certa edat i, tot i que no se n’amaga gaire, avui ha estat del tot conscient d’allò de... “fa vint anys que tinc vint anys”. UFF!

“La culpable” d’aquest lleu trasbals ha estat la visita a l'exposició Ramon Barnils, periodista de referència, que es pot veure a l'edifici Rambla de la Universitat Pompeu Fabra, a Barcelona, fins demà passat!!!

D’alguns dels textos de l’exposició us n’oferim un petit tast tot seguit, referits evidentment a Ramon Barnils:

És a través del llenguatge que expliquem la realitat, i han de ser les nostres paraules les que han d'expressar allò que entenem o descobrim del món. Fer l’esforç d’escriure correctament vol dir pensar, raonar, argumentar. Quantes vegades estem convençuts d’un pensament i, en escriure’l, ens adonem de com és d'inconsistent! Estripa el paper i torna a començar. Esborrar, corregir, estripar: un activitat necessària que ens ajuda a ser precisos, rigorosos, i a llençar molts paràgrafs idiotes a la paperera. En això també era un mestre.
Xavier Muntanyà

Som bons periodistes quan expliquem coses interessants, de forma correcta, intentant evitar al màxim els errors i els paranys i aspirant a la perfecció. Perfecció tant respecte al que expliquem com a la forma en la qual ho expliquem.
Ep! I si assumim amb responsabilitat i seriositat la nostra capacitat d'intervenir en la cosa pública. I que conste, no caldria ni dir-ho però tal i com està el pati ho diré, que aquesta responsabilitat de la qual parle mai no ha estat renyida ni amb els bars, ni amb la nit ni amb el gintònic. Sobretot si el gintònic és de Bombay.
Vicent Partal

A totes les cases on va viure hi havia desenes de milers de llibres. La lectura no només li servia per combatre el tedi sinó també per formar-se com a persona i com a periodista.
Biel Barnils

La meitat més veterana de Llegeixes o què?! –evidentment, des del seu NO-criteri més absolut– us recomana que la visiteu, que estigueu al cas de la seva itinerància...
Donar-hi un tomb i veure-hi, en viu i en directe, la màquina d’escriure d’en Ramon Barnils, al costat d’un paquet de Ducados, d’un cendrer ple de burilles i d’una corbata de disseny cenetista és una experiència tan nostàlgica com totalment recomanable!!!

Llegeixes o què?!, un bloc per on passar, llegir, comentar, escriure i somriure...

La imatge, detall de l'exposició

La mandra ens col·lapsa

Les de Llegeixes o què?! estem colgades de feina, de la què ens paguen i de la que no; de la què ens agrada i de la que no; de la què ens fa mandra i de la que no...

La mandra (reviseu l’arxiu del 21 de gener de 2006) és un tema recurrent quan es parla de Llegeixes o què?!

Mandra és una paraula que ens defineix molt bé, que fa per nosaltres, que sorgeix sense cap mena de pudor en les converses i correus electrònics necessaris per mantenir aquest bloc a quatre mans.

Les de Llegeixes o què?! som dues meitats ben avingudes, però mandroses.

O sigui que ara mateix podríeu estar llegint alguna cosa interessant, relacionada amb algun dels llibres que les de Llegeixes o què?! estem llegint o amb alguna de les moltes activitats relacionades amb el llibre i la lectura que ens apassionen i que sempre mirem de recomanar-vos des d’aquí.

Però ens ha fet mandra, mooooooooooolta mandra, i és per això que –una vegada més-, potser el millor d’aquest bloc serà la imatge que hem escollit per il·lustrar-la, no?

La capsa "Impremta", d'Adrià Pina