Llegeixes o què?!

Aquest és un bloc on parlarem sobre lectures i llibres.

dimarts, de novembre 28, 2006

Setmana de recomanacions (TRES eren TRES)

Tornen a tocar els vuit minuts de recomanacions lectores.
Les de Llegeixes o què?! ens n’adonem, SÍ, que potser ens fem pesadetes amb això de parlar de llibres i de les nostres lectures, però ves que no fos un dels nostres objectius!!!
Som conscients que, encara que sigui sense cap mena de criteri, quan parlem de llibres ho fem de tres en tres i ens allarga aquesta pàgina cosa de no dir... Però és el que toca, amics i amigues de Llegeixes o què?!
Així que les dues meitats més agosarades de Llegeixes o què?! us proposen la lectura de tres llibres, tres volums de diferent mida i de difícil classificació pel que fa al que tots coneixem com els gèneres literaris habituals, novel·la, conte, poesia, etc.
Ei, cap problema!
Les de Llegeixes o què?! us recomanem la lectura d’aquests tres llibres fantàstics, que quan els llegiu segur que us vindran ganes de recomanar-los a la vostra veïna... I si voleu, també els podeu comentar aquí mateix...

Viatges amb Heròdot, de Ryszard Kapuscinski, editat en català per Empúries, amb traducció d’Anna Rubió i Jerzy Slawomirski. En castellà el trobareu a Anagrama, traduït per Ágata Orzeszek. Viatges amb Heròdot és una barreja de biografia, de llibre de viatges i de reportatge. Kapuscinski se’ns presenta l’any 1951 a la seva Polònia natal, quan estudia a la Universitat de Varsòvia i el seu somni és “creuar la frontera”. L’autor es gradua i comença a treballar en un setmanari; l’any següent l’envien de reporter a la Índia, amb la finalitat d’apropar aquest país als lectors polonesos. Kapuscinski se n’hi va, però amb un llibre fonamental sota el braç, que és Història, d’Heròdot. Aquest és el punt de partida del llibre, que té els seus millors moments quan Kapuscinski relata les seves peripècies de jove i inexpert reporter en uns països on la llengua, les tradicions i la manera de fer són tan diferents a tot allò que coneix, però ell s’hi apropa –i ens hi apropa- amb humilitat, amb un gran desig de saber, d’acostar-se al desconegut i d’explicar-nos-el per escurçar aquesta distància que a vegades sembla insalvable. I què hi pinta Heròdot aquí? Heròdot és el seu exemple a seguir. Kapuscinski adopta el seu sistema de treball, que passa sempre per conèixer i detallar-ho tot minuciosament i no deixar de preguntar per adquirir coneixement, que després comparteix amb tothom que llegeix la seva obra.

L’aeroplà del Raval, de Tina Vallès, editat per labreu edicions. Un altre llibre que no podem classificar dins d’un gènere literari concret. L’origen de L’aeroplà del Raval el trobem a la xarxa, a internet, on avui mateix podem seguir “volant” amb la pilot, Tina Vallès. Aquest és un dels llibres publicats, amb tot l’encert per part de labreu edicions, a partir de l’escriptura d’un bloc (http://tinavalles.blogspot.com/). Us convidem a entrar-hi, ja que hi trobareu “vols” divertits, com per exemple els relacionats amb els veïns i veïnes de l’escala, crítics, com els que fan referència a les problemàtiques diverses que sorgeixen en un barri com el Raval de Barcelona, i punyents, que són els que tenen més relació amb la professió de la Tina Vallès, la de correctora i traductora.

Converses, de Carles Hac Mor i Antoni Capés, editat per Cafè Central, Emboscall i Associació per a les Arts Contemporànies. Aquest llibret sorgeix de l’interès del poeta i editor Antoni Clapés per incitar/encetar uns estudis de rigor sobre l’obra inclassificable de Carles Hac Mor. A Converses llegim les qüestions plantejades per Clapés i les respostes que li dóna Hac Mor; una de les peculiaritats d’aquestes converses és que van tenir lloc per mitjà del correu electrònic. És un llibre apassionant, recomanable per a tots els que llegeixen i també tenen la necessitat d’escriure. Clapés, amb les seves preguntes perfectament dirigides, ens fan conèixer la personalitat i l’obra d’Hac Mor, alhora que ens fan reflexionar sobre la creació artística i literària en el seu sentit més ampli.


La imatge de les portades, un cop més, manipulada pel nostre col·laborador-crack Ivan Saez

dimecres, de novembre 22, 2006

Sobre la traducció (o diàleg entre dues meitats)

No podem concretar amb gaire exactitud quan va ser que les de Llegeixes o què?! (BÉ, ALGUNES DE LLEGEIXES O QUÈ?!) vam començar a parar atenció a les traduccions dels llibres –ja ho sabeu, pocs– que llegim...

Algunes possibilitats:
1. Durant la carrera, aquells cinc anys passats en un edifici de la plaça Universitat? CINC O SIS... EN TOT CAS VAN SEMBLAR MÉS DE 1.000!
2. Després de conèixer la Dolors Udina (Llegeixes o què?!, a Ràdio Ciutat de Badalona, diumenge 1 de maig de 2005, Any del Llibre i la Lectura)? ADMETO QUE AQUEST ÉS UN BON PUNT DE PARTIDA...
3. Després d’assistir a les II Jornades de Traducció i Literatura convocades per la Càtedra Jordi Arbonès, els passats dies 18 i 19 d’octubre? SEGUR QUE NO.
4. Un cop llegit l’article “El oficio invisible. Traducir en España”, publicat al suplement “Babelia” el dissabte 28 d’octubre de 2006?

I les respostes:
1. Impossible!!!
2. No direm que NO.
3. Ui, massa NIVELL.
4. Nooooooooooooo, els articles són massa llargs. AH, VAL! EM FEIA COSA DIR QUE NO, PER ALLÒ DE "NUNCA ES TRISTE LA VERDAD, LO QUE NO TIENE ES REMEDIO".

Sigui com sigui, les de Llegeixes o què?! hi pensem, en això de la traducció. PFFF!!!!! Ens hi fixem –com sempre, des del nostre NO-criteri més absolut–, i fins i tot pensem que hi ha algun llibre que potser hagués necessitat una bona repassada abans de sortir publicat... (tranquils/tranquil·les! no direm noms, que ja tenim altra feina!). BÉ, A UNA MEITAT DE LLEGEIXES O QUÈ?! LI SEMBLA QUE MOLTS LLIBRES NO HAURIEN D'HAVER SORTIT, PERÒ NO CAL QUE SIGUI NOMÉS PER LES TRADUCCIONS... EN RECORDO UN, QUE MAI NO VAM ACABAR DE LLEGIR, TOT I QUE ERA EL NOSTRE REPTE PARTICULAR...

Però com que les de Llegeixes o què?! tenim una debilitat absoluta per recomanar-vos tot allò que ens interessa, no volem deixar passar l’oportunitat, parlant de la traducció, de donar-vos notícia de la convocatòria del 3r Premi Jordi Domènech de Traducció de Poesia...

Quin traductor o quina traductora de poesia es podrà resistir a la temptació d’enviar unes traduccions al català al carrer de Perot Rocaguinarda? UHMMMM, JA FRISO PER SABER-HO...

Llegeixes o què?!, un bloc per on passar, llegir, comentar, escriure i somriure... O NO!

La imatge, de la I convocatòria d'art contemporani Feedback

dimarts, de novembre 14, 2006

Si ens hi trobem... Parlem-ne, no?

Les de Llegeixes o què?! sempre hem estat unes grans divulgadores d’activitats engrescadores i de llibres interessants.

O no...

També, en un moment determinat de la història de Llegeixes o què?!, una colla de persones relacionades amb el món del llibre i la literatura (escriptors i escriptores, traductores, crítics, il·lustradores, llibreters, bibliotecàries, presentadores...) van veure com el seu pas per Llegeixes o què?! significava “un abans i un després” en la seva vida professional...

O no...

Les de Llegeixes o què?! –evidentment, des del seu NO-criteri més absolut– hem provat d’incentivar la lectura –bàsicament la nostra–, us hem donat notícia d’activitats tan entranyables com “Poesia als Parcs” (no us perdeu, aquest proper diumenge, les lectures de Francesc Parcerisas i Joan Duran), i ens hem il·lusionat quan hem acabat un llibre i, a més, hem conegut les aventures d'en Montalbano, un detectiu sicilià que té força gràcia...

O no...

Així que, arribat aquest punt, les de Llegeixes o què?! creiem que heu de conèixer l’activitat que us comentem a continuació: avui, a les 7 de la tarda, l’escriptor Claudio Magris participa al cicle ‘El valor de la paraula’ de la Biblioteca Jaume Fuster de Barcelona (Plaça de Lesseps, 20-22). Claudio Magris conversarà amb el crític Jordi Llovet sobre la seva darrera novel·la A cegues (Edicions de 1984)/A ciegas (Anagrama). Claudio Magris és una de les figures cabdals de la literatura italiana contemporània.

Les de Llegeixes o què?! –en la nostra línia habitual– només hem llegit el meravellós postfaci que va escriure al nogensmenys meravellós Verde agua, escrit per la seva dona, Marisa Madieri.

Si ens hi trobem... Parlem-ne, no?

Llegeixes o què?!, un bloc per on passar, llegir, comentar, escriure i somriure...

La imatge, detall d'una foto exposada a la Fundació Foto Colectania

dimarts, de novembre 07, 2006

Un no parar

Les de Llegeixes o què?! no parem... És un no parar sense criteri –com és habitual–, però seguint els signes dels temps, és a dir, fer moltíssimes coses i totes malament, és clar!
En aquesta línia, us oferim els darrers llibres comentats per una de les meitats de Llegeixes o què?! en els seus vuit minuts habituals de recomanacions lectores.

Akí va el rotllo...

Perifèria és el segon llibre de relats de Jordi Sempere. El primer es titulava Contes per una setmana. Tots dos editats per Llibres de l’Índex. A Perìfèria, Jordi Sempere, antropòleg de professió, retrata un univers proper però a la vegada força desconegut, com són els horts urbans que hi ha al voltant de les grans ciutats. L'autor presenta una colla de personatges grotescos, tendres i divertits; humans i animals comparteixen protagonisme. Les situacions que ens presenta a les vuit narracions són al límit de la imaginació més estripada i el lligam comú de totes elles és aquest espai d’horts urbans. L'humor presideix tots els relats del llibre, que també compta amb les il·lustracions de Roger Fortea.

Interior anglès, de Jordi Coca, és el títol núm. 33 de Textos a part, la col·lecció de teatre contemporani d’Arola Editors. Jordi Coca és un autor contrastat, autor de novel·les com La japonesa, L’Emperador o Cara d’àngel. Vinculat des del 1970 a l’Institut del Teatre de Barcelona, la seva relació amb el teatre abraça l’autoria, la direcció, la traducció i l’ensenyament. Interior anglès s’emmarca en el projecte de Coca, que és el de l'exploració de l'ésser humà des del punt de vista no racional, no sentimental, sinó dels sentits, les intuïcions, de l’ànima... que ell intenta explicar des de diferents registres. Aquesta vegada li ha tocat al teatre. Fins que no la veiem dalt dels escenaris, Interior anglès és una peça per llegir i després quedar amb els amics i fer teatre-fòrum.

Els corrents invisibles/Las corrientes invisibles (Antologia bilingüe 1988-2003), publicada per Ellago Ediciones, és un llibre concebut a manera de repàs d’una trajectòria generosa i fecunda, truncada per la mort del poeta el passat mes de juny. Aquesta antologia poètica presenta, acarats, la versió original en català dels poemes i la seva traducció al castellà. Una versió que ha dut a terme Marta Garcia.
El valor de la paraula com a instrument de reflexió i com a arma, el compromís amb la societat, amb el país i amb la llengua, la necessitat de plantar cara a la injustícia... són alguns dels temes que, en dosis diferents segons cada llibre, impulsen la poesia de Garcia Grau. I aquí en trobem un petit tast.

Llegeixes o què?!, un bloc per on passar, llegir, comentar, escriure i somriure...

Nova composició del nostre col·laborador imprescindible, l’Ivan Saez

divendres, de novembre 03, 2006

Permeteu-me

Permeteu-me que avui singularitzi Llegeixes o què?! per explicar-vos que estic llegint un llibre que m’encanta i m’entusiasma.

És un llibre que, com la gran majoria dels què acaben a la prestatgeria dels “preferits” de la meva biblioteca, vaig descobrir gairebé per casualitat.

La setmana passada vaig anar a la Llibreria Xoroi, de Barcelona, encuriosida perquè des d’allà s’ha gestat i promogut la celebració de l’Any Freud que té lloc aquest 2006. M’hi vaig acostar, també, perquè tenia la intenció de gravar des d’allà els vuit minuts de “recomanacions lectores” de Sortida Nord.
Però abans de presentar-me a en Salvador Foraster (el llibreter de Xoroi) per explicar-li les meves intencions, el llibre en qüestió m’havia cridat l’atenció i ja el tenia a les mans. Després de concretar quin dia tornaríem amb les càmeres de televisió, en Salvador em va atendre i em va vendre –amb un petit descompte, que li agraeixo des d’aquí– el llibre. Des de llavors el llegeixo i en gaudeixo.

La setmana vinent, moltes més coses: les recomanacions lectores, un premi de traducció, reflexions sobre la marginalitat i altres experiències des del NO-criteri més absolut... (no necessàriament per aquest ordre, és clar!).

La portada del llibre en qüestió, editat a Xile el 2003, per J·C·Saéz